Arxiu Municipal de Barcelona

Dissabte passat vam celebrar la V Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona, “La Barcelona arquitectònica i urbanística: barris, patrimoni i transformacions de la ciutat" 🏙️

💬 Amb la ponència inaugural de Maria del Mar Esteve-Güell, vam analitzar les desigualtats territorials i vam fer un repàs a les polítiques urbanes de Barcelona. A continuació, les taules rodones van reunir els diversos centres d'estudis dels barris de la ciutat per conèixer com s'ha transformat Barcelona al llarg de la història.

🗄️ Des de l'Arxiu, vam presentar els recursos que posem a disposició de la ciutadania per fer recerca, concretament, sobre l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat.

Un important espai de trobada que estem satisfetes de poder organitzar des de l'Arxiu Municipal de Barcelona amb i per oferir una plataforma a totes les entitats que es dediquen incansablement a recuperar la memòria dels barris de la ciutat.

✨ Gràcies a tothom que ha fet possible aquesta 5a edició, tot un èxit d'assistència i participació!

Ens acomiadem de l'Any Duran i Sanpere 🗓️

Ahir vam celebrar l'acte de cloenda de la commemoració del 50è aniversari de la mort de l'historiador i antic arxiver en cap de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, posant fi a un seguit d'activitats que han tingut lloc a les ciutats de Barcelona i Cervera.

L'acte va tenir lloc al Saló del Tinell, un espai fortament vinculat a la figura d'Agustí Duran i Sanpere, ja que va contribuir al seu redescobriment i en va impulsar la restauració i incorporació al Museu d'Història de Barcelona.

Vam comptar amb els parlaments del comissari de l'Any Duran i Sanpere i del doctor Lluís Bellas i Melgosa, així com amb l'estrena d'un documental dedicat a la seva figura i una actuació musical a càrrec del Cor Savina del Conservatori Professional de Música de Cervera.

💬 Duran i Sanpere "va trencar les quatre parets dels arxius, biblioteques i museus que dirigia per portar la història als carrers i fer-la entrar a les cases de la gent" - Xavier Tarraubella i Mirabet, comissari de l'Any Duran i Sanpere.

🎡 Fa 60 anys, Barcelona inaugurava el Parc d’Atraccions de Montjuïc.

El juny de 1966 obria les portes un dels espais d’oci més emblemàtics de la ciutat, situat a la muntanya de Montjuïc. Durant més de tres dècades, generacions de barcelonins i barcelonines hi van pujar per gaudir de les seves atraccions, les vistes sobre la ciutat i jornades plenes de diversió.

🎠 Muntanyes russes, cotxes de xoc, la famosa roda panoràmica i moltes altres atraccions van convertir aquest parc en un dels grans referents de l’oci familiar de la Barcelona del segle XX.



[1-7] Atraccions i equipament del del Parc d'Atraccions de la muntanya de Montjuïc. 1990. AMDSG.

🛣️ Entre 1974 i 2009, els viaductes i passos elevats del Primer Cinturó de Ronda van dividir en dos el barri del Baix Guinardó.

El 1903, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs de projectes per enllaçar l’Eixample amb els antics pobles acabats d’agregar a la ciutat, conegut com a Pla d'enllaços. La proposta guanyadora va ser la de l’arquitecte francès Léon Jaussely, que es va anar desplegant al llarg del segle XX.

La ronda del Mig es va inaugurar el 1974, enmig del Baix Guinardó, i va ser objecte de fortes crítiques per part del veïnat. Fins i tot el cartell de Carnestoltes de 1983 se’n feia ressò.

🏗️ Aquestes protestes van aconseguir parcialment el seu objectiu quan el 1985 va començar l’enderroc del viaducte del costat mar, el que passava més a prop de les cases. Però la ronda del Mig no es destruiria completament fins al 2009.

📷 Gràcies a la donació de la fotògrafa guinardorenca Maria Jesús Rincón a l’Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó, avui podem recordar aquesta cicatriu urbana, afortunadament ja desapareguda.



[1] Vista del tram de la Ronda del Mig entre el carrer Sardenya i la plaça d’Alfons el Savi. 1985. Maria Jesús Rincón. AMDHG.
[2] Vehicles estacionats sota el pas elevat del Primer Cinturó de Ronda, a l’alçada del Parc de les Aigües. 1985. Maria Jesús Rincón. AMDHG.
[3] Vista del tram de la Ronda del Mig entre el carrer Sardenya i la plaça d’Alfons el Savi. 1985. Maria Jesús Rincón. AMDHG.
[4] Cartell anunciador del carnestoltes de 1983 al Guinardó. 1983. Jordi Bonany. AMDHG.
[5 i 6] Obres d’enderroc del viaducte costat mar del Primer Cinturó de Ronda. 1985. Maria Jesús Rincón. AMDHG.

Així ha anat la Setmana Internacional dels Arxius 2026 📂

Com cada any, l'Arxiu Municipal de Barcelona ha dedicat una setmana a difondre la història i la tasca diària dels arxius de la ciutat a través de conferències i visites a les diferents seus. Moltes gràcies a totes les persones que us heu apropat a les activitats per celebrar la SIA2026!

📐 Enguany, la setmana s'ha emmarcat en el programa d'activitats de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura i l'arquitectura ha estat el tema central. Hem explorat els vincles entre l'arquitectura i els arxius, hem pogut veure plànols originals de Gaudí, hem recordat els canvis urbanístics dels districtes i hem recorregut la ciutat seguint el fil de les lluites veïnals.

👉 Però això no acaba aquí... aquesta setmana seguim celebrant els arxius amb l'acte de cloenda de l’Any Duran i Sanpere, dijous 18 de juny a les 17.00 h al Saló del Tinell.

🎸 Fa 50 anys, els Rolling Stones van actuar per primera vegada a Barcelona.

El 1976, la plaça de toros de la Monumental va acollir l’únic concert que la banda britànica va oferir a la ciutat aquella dècada.

🎤 L’esdeveniment va reunir milers d’espectadors i va generar una gran expectació. Es va convertir en una de les cites musicals més destacades de la Barcelona dels anys setanta i, per a molts assistents, va ser una de les primeres oportunitats de veure en directe un dels grups més populars del panorama internacional.



[1-5] Concert del grup de rock The Rolling Stones a la plaça de toros Monumental. Eduard Olivella Falp. 1976. AFB.

🚇 Fa 100 anys s’inaugurava el Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, una infraestructura clau per a la mobilitat de la ciutat.

El 10 de juny de 1926 entrava en funcionament el primer tram d’aquesta línia subterrània, concebuda per connectar els principals eixos ferroviaris de Barcelona i facilitar els desplaçaments d’una ciutat en plena expansió. Amb el temps, aquell projecte es convertiria en l’actual línia 1 del metro, una de les més utilitzades de la xarxa.

🏗️ La construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal va representar un gran repte tècnic i urbanístic. Les obres van transformar carrers i places de la ciutat, alhora que simbolitzaven l’aposta per una Barcelona moderna, connectada i preparada per afrontar el creixement demogràfic i industrial del segle XX.



[1] Visita a les obres del Ferrocarril Metropolità Transversal. 1925. AFB.
[2] Obres del Ferrocarril Metropolità Transversal per la construcció d'un túnel a la Bordeta. 1925. Unió Excursionista de Catalunya. AMDS.
[3] Edifici del Ferrocarril Metropolità Transversal. 1925. Unió Excursionista de Catalunya. AMDS.